En català
bord1
[1803; del cast. bordo, provinent del fr. bord 'vora de qualsevol cosa', i aquest, del fràncic bord, íd.]
m 1 MAR 1 Costat d'un vaixell.
2 Borda2.
3 Bordada1 1.
2 a bord loc adv Dins d'un vaixell, d'una aeronau. Ésser a bord. Pujar a bord.
3 de bord loc adv Del vaixell, de l'aeronau. La gent de bord. Els instruments de bord.
bord2 -a
[o.; del ll. vg. burdus 'mul, híbrid de cavall i somera', i aquest, possiblement de procedència cèltica]
1 adj i m i f Bastard, nascut d'un pare i d'una mare que no són casats.
2 adj i m i f Nascut de pares desconeguts, expòsit.
3 adj Dit d'un arbre que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.
4 adj p ext i pop Dit de les plantes, els bolets, etc, que s'assemblen a una altra espècie sense tenir-ne la mateixa natura o sense presentar les mateixes propietats interessants de comestibilitat, virtuts medicinals, etc.
5 m CONSTR Cadascun dels ferros que sostenen la volada d'un balcó.
6 m MINERAL Terme genèric que designa tota varietat de diamant que no pot ésser aprofitat com a gemma i que és utilitzat industrialment.
En castellano (rae.es)
borde1.
(Del fr. bord, y este del franco bord, lado de la nave).
1. m. Extremo u orilla de algo.
2. m. En una vasija, orilla o labio que tiene alrededor de la boca.
3. m. bordo (ǁ costado de la nave).
a ~.
1. loc. adv. A pique o cerca de suceder algo.
borde2.
(Cf. cat. bord y lat. tardío bŭrdus, bastardo; cf. burdel).
1. adj. Dicho de un hijo o de una hija: Nacido fuera de matrimonio. U. t. c. s.
2. adj. coloq. Esquinado, impertinente, antipático. U. t. c. s.
3. adj. Bot. Dicho de una planta: No injertada ni cultivada.
4. m. ant. Vástago de la vid, que no nace de la yema.
En castellano, y como insulto, me quedo con lo que marco en negrita. En catalán no aparece esa acepción.
Salut!
, qué curioso. Bueno, pues ya sé otra cosa nueva ![[tomaaa]](/images/smilies/nuevos2/tomaa.gif "toma")
